Hem participat en la manifestació de hui en defensa del trasvassament Tajo-Segura. En el Sud d’Alacant, ens juguem el futur del camp, amb aliments i productes que donen de menjar a bona part del Estat espanyol i de l’estranger i d’unes activitats de les quals viuen moltes famílies.
Planificar és fer futur. I amb l´aigua, sempre anem amb retard, sense fer els deures. Demanem que les comunitats de regants utilitzen amb seny els diners dels llauradors i que els “tasazos” tinguen un sentit perquè produir al camp a hores d’ara suposa moltes despeses. A més, no es compleix la Llei de Cadena Alimentària i els llauradors tampoc reben el que toca pel productes. Ai això no ho solucionem, l’agricultura quedarà molt afectada, quan és una de les poques activitats que manté el territori; fent molt de mal al Camp d’Elx i a tot el Baix Segura, ja afectat per la DANA de 2019.
Cal recordar la importància de mantindre el regadiu mitjançant els assuts i assarbs que esdevenen del Baix Segura cap a Carrissals, i que dos comunitats, fins i tot tres, eleven aigues des de la presa de Guardamar fins a San Fulgencio, contra la gravetat cap al Camp d’Elx, un sistema de reg tradicional que encara funciona des de el segle XVIII i que ens identifica com un territori singular, que aprofita fins 6 a 9 voltes la mateixa aigua, encara que continga una conductivitat hiperalta.
A veure què passa!