Leonardo Gómez Ferrandiz, EcoLesNeves: “Podem viure bé del camp, però cal canviar el concepte del model productiu convencional”

EcoLesNeves ©2018 Elena Simona Craciun

*Sèrie d’entrevistes a productores i productors del Mercat Ecològic d’Elx; perquè darrere dels productes, trobem persones i històries.

Les Neves és una partida rural de Benilloba, en la comarca del Comtat, al nord d’Alacant, enmig de les serres de Mariola, d’Almudaina, d’Alfaro, d’Aitana, la Serrella i la Serreta. Allà viu i estan les terres de Leonardo Gómez Ferrandiz, agricultor ecològic que cultiva, elabora i reivindica l’oli de varietats d’oliveres autòctones i quasi oblidades.

Per què EcoLesNeves?

Tinc la sort de viure on tinc les terres. El nom és la millor manera que he trobat per donar reconeixement al lloc on conree; és una zona privilegiada, a 525 metres d’altitud  per damunt del  nivell del mar, que confereix als cultius unes qualitats peculiars.

Per exemple?

Les característiques organolèptiques d’un fruit procedeixen del microclima de cada zona, amb el tipus de sòl, això dóna als meus productes unes característiques peculiars, que ens diferència d’altes zones.

I des de quan en ecològic?

En l’ any 1996, comence  a treballar les terres de la família, des d’el principi cultive en ecològic.

La salut comença en l’alimentació i en un entorn lliure de pesticides ni químics.

Tens oli…

Sí, procedent d’oliveres de tres varietats antigues del nord d’Alacant i el sud de València: l’Alfafarenca, la Mançanilla Villalonga i la Blanqueta. Cultive també  ametllers de varitats antigues i modernes, fruiters, llegums (cigrons i fesols) i cereals, com cinc varietats de blat antigues.

I això que recuperes varietats antigues?

En l’actualitat les llavors de blat s’han reduït tant que el seu ús és fonamentalment simbòlic. Hui en dia es cultiven seixanta varietats de blat , quan en els anys cinquanta, a l’Estat espanyol, es sembraven unes 650. És un crim, perquè, a més, les varietats que es conreen estan en mans de quatre multinacionals. És un valor nostre que cal revaloritzar i utilitzar.

Estic en un projecte de l’Associació de Riu Rau de Jesús Pobre per intentar multiplicar els cultius de blat a la zona i transformar-los en farina per als productors i restauradors locals. És una iniciativa molt interessant perquè també té en compte la part cultural: la sembra i la batuda es fa amb animals, es fa la sega a mà, es mol el blat per fer farina, a partir de la qual les dones majors del poble elaboren pa, coques, pastissos, etc, posant  en valor una cultura que estava abandonada.

Com elabores l’oli?

Les olives arreplegades cada dia les porte a l’almàssera, on es transforma a baixa temperatura i sense filtrar en oli de màxima qualitat. Posteriorment passa a depòsits d’acer inoxidable, des d’on s’embotella.

Diuen que no és fàcil ser agricultor ecològic…

Res és fàcil, ni tan sols viure, però el més important és tenir ganes i voluntat. Hi ha molta desinformació i és necessari desmitificar, per exemple, aquesta idea que ens venen que l’agricultura ecològica no és rendible i que produeix poc.

L’agricultura ecològica produeix prou per viure bé i damunt no utilitza pesticides, és a dir, no sols  estàs rebent una remuneració econòmica pel que fas sinó que ho gaudeixes  i, a més, guanyes en salut.

Això sí, parlem d’una agricultura ecològica amb venda directa, no d’entrar en les mateixes dinàmiques de sobreproducció, rendibilitat i pobresa del model convencional.

Per què és important la venda directa?                                                                                    

Distribueix el 80% de la meua producció per venda directa, de manera que m’estalvie intermediaris i tinc més recursos per poder competir. A banda, açò em dóna l’oportunitat de estar en contacte amb qui consumeix. Per a mí és molt important contar què, com i per què ho faig, explicar què hi ha dins de l’envàs, i poder transmetre part de l’energia i l’emoció que pose en la producció i en el producte perquè la gent puga sentir-ho quan estiga consumint-lo.

I els mercats?

Hauríem de valorar més els mercats perquè són espais de trobada i d’intercanvi de coneixement, de saviesa, que ens permeten estar en contacte i crear vincles.

Abans, els massovers de l’interior d’Alacant baixaven als mercats dels pobles per vendre, comprar i parlar, i tornaven a casa no només amb el jornal en la butxaca també amb la satisfacció de compartir.

Què sentit té hui en dia ‘cooperar’?

Connectar, crear vincles. Si ens basem en l’econòmic, no tenim recorregut. Cal buscar altres formes d’interactuar i estratègies noves per coordinar el que conreem i per proveir la demanda amb productes de qualitat, propers i nodrits amb valors culturals propis, que recuperem i mantenim.

A Dènia, per exemple, un grup agricultors s’ha agrupat per produir i assortir conjuntament un lloc del mercat del diumenge. S’alternen en la producció i en les tasques de venda. Cadascun aporta el que té i al final del dia es reparteixen el que hagen venut. Vinc a dir que podem viure bé en i del camp, però cal canviar la mentalitat del model productiu convencional. Hi ha alternatives  viables i molt més beneficioses per a totes les persones.

***

EcoLesNeves

Partida Les Neves s/n – Benilloba

626629322

ecoleneves@gmail.com

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *